30 gener, 2010

Invictus

Out of the night that covers me,

Black as the Pit from pole to pole,

I thank whatever gods may be

For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance

I have not winced nor cried aloud.

Under the bludgeonings of chance

My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears

Looms but the Horror of the shade,

And yet the menace of the years

Finds, and shall find, me unafraid.

It matters not how strait the gate,

How charged with punishments the scroll.

I am the master of my fate:

I am the captain of my soul.

William Ernest Henley

28 gener, 2010

Kindle vs iPad

Apple acaba de treure iPad al mercat i ha anunciat una Apple Book Store, com la de la música. La pregunta que ens fem és: iPad desterrarà el Kindle?

Bons articles a favor i en contra al NYTimes:

Three reasons the iPad won\’t kill the Kindle

Three reasons the iPad will kill the Kindle

I una taula comparativa.

Els temps ja ens ho dirà, però jo no ho tinc clar. Crec que els dos aparells conviuran i també conviuran les dues plataformes de venta de llibres. Apple ho ha fet molt bé amb la música, però Amazon en sap molt de vendre llibres, els usuaris del Kindle n’estàn molt contents (i  m’hi incloc). Ara bé, Apple és Apple i l’iPad, que és un iPhone en gran, és un aparell impressionant tant de tecnologia com de disseny a pesar de les carències que poguem trobar-li. Tot i això, quan llegeixo m’agrada llegir i prou, i poder tenir a un clic Internet i tot tipus d’arxiu multimèdia és potser una distracció.

Jo no tinc gens clar cap on anirà tot això, ja que també li hem d’afegir que Google va anunciar Google Edition la setmana passada. De moment sembla una lluita de titans en què els editors i les editorials poc hi tenen a dir i a veure.

Suggeriments? Teories? Intuicions?

27 gener, 2010

El desè cercle

Guiat per tu que em mostres com Virgili

l’infern i el purgatori literari,

través com cada nit la línia d’ombra…

Escriure és explorar la selva del llenguatge.

Ponç Pons, Pessoanes

20 gener, 2010

Mapa del metro editorial 2010

Mapa del metro editorial 2010, via www.anatomiadelaedición.com, interessant i impressionant!

15 gener, 2010

Llibres educatius… gratuïts?

Avui apareix a La Vanguardia un article sobre la digitalització de les aules i dels contiguts a Catalunya. 90.000 estudiants tindran continguts educatius digitals gratuïts a partir de l’any que ve. El titular ja fa obrir boca, però analitzem-ho.

Els continguts educatius actuals es troben en fase de desenvolupament i el que hi ha fins ara són plans pilots. Tenim, d’una banda, Digital Text, i de l’altre VirtusBooks. Digital Text va fer una forta campanya per monopolitzar el mercat, però, ai las!, estem jugant amb l’educació i per tant els continguts han de ser seriosos, rigurosos, objectius, entretinguts, clars i apolítics. Per tant, no es pot explicar la gravetat de la Terra així com ho fa Digital Text ni es pot promocionar una editorial des d’un òrgan de Govern.

De mostra, un botó. Digital Text explica, així, la gravetat… a 1r d’ESO!

Ara, però, anem més enllà! ‘Store’ de continguts educatius digitals en el qual cadascú (editorial, veí, quiosquer…) penjarà els seus propis contingut i els estudiants tindran una targeta recarregable amb la qual es descarregaran els continguts que necessitin. A mi em sembla molt bé que es vulgui donar ajudes a les famílies per comprar continguts escolars, tots sabem com de cars surten els llibres any rere any! Ara bé, qualcú s’ha demanat d’on surten els contingut i quins costos tenen?

Imaginem-nos una editorial de llibres de text. Hi ha gent que hi treballa, gent amb coneixements, gent qualificada. Hi ha autors dels llibres. Els llibres s’han de fer, s’ha de seguir un procés rigurós d’elaboració i s’han d’imprimir i distribuir. I això, digitalment i analògica, té un COST.

El meu dubte, Generalitat, és clar. Qui pagarà les editorials? Creuen que el cost (treballadors, autors, imatges, vídeos, etc.) de crear un contingut digital (ja sigui una unitat, un flash d’activitats, etc.) costa 0,50€ per alumne? I una altra: qui ha tingut la brillant idea de posar-li de nom, a la plataforma, Empúries? Que no sabem que hi ha una editorial catalana de narrativa que es diu, justament, Empúries, la qual no té res a veure amb tot això i pot induir a confusions? I encara diria més, perquè ha de ser la Generalitat qui ho controli i ho gestioni? No creuen que això pot induir a pensar que el Govern vol controlar el pensament i arribar a un 1984?

Potser és pensar massa. O potser és que m’adono que la feina que feim les editorials no es té en compte. Els editors, els documentalistes, els autors, els redactors, els maquetistes, els programadors, i tota aquesta gent que crea i desenvolupa amb convicció i rigor els continguts educatius.

I és que, senyores i senyors, l’educació dels petits és el futur de la nostra societat. Ens hem preguntat en quin món volem viure i què estem fent per aconseguir-ho?

9 gener, 2010

Kindle experience

Els Reis d’aquest any m’han portat un Kindle, l’eReader d’Amazon. La raó principal de demanar aquest eReader i no un altre dels molts que hi ha al mercat ara mateix va ser l’oferta de llibres que ofereix Amazon i que no ofereixen altres portals. També, la facilitat de compra i estalviar-me l’excursió a Correus cada cop que em comprava un llibre d’Amazon (gairebé cada mes). De fet, crec que si un vol un eReader i no sap quin comprar-se, ha de mirar què llegeix i veure quin s’ajusta més a les seves lectures i no tant les prestacions, ja que el que volem és llegir un contingut, no tenir un gran gadget (per això ja tenim l’iPhone!).

El Kindle ve amb una funda i un llum-pinça que s’enganxa a l’aparell per utilitzar quan no tens llum. Recordem que les pantalles dels eReaders (de moment, sense entrar en el món de les tablets i slates) no és retroil·luminada i, per tant, com amb un llibre en paper, necessites llum per poder llegir. El Kindle es pot carregar  des de l’ordinador o endollant-lo a la paret, però arriba amb endoll americà i necessites un adaptador (que encara no he anat a comprar). En unes 3 hores tens en Kindle carregat.

Quant a l’experiència lectora, té avantatges i inconvenients. Comencem pels inconvenients. La pantalla no és tàctil, i ara, acostumada amb l’iPhone, això em sembla un retrocés. Tot i això, els botons són bastant clars i només cal passar per un procés ràpid d’adaptació per acostumar-se als botons. L’altre gran inconvenient és que a Espanya l’opció de connectar-se a Internet no està habilitada i, per tant, no pots fer cerques al Google ni a la Wikipedia (hi ha enllaç directe des del Kindle) due to local restrictions. Un altre inconvenient és que mentre que gairebé tots els eBooks que estan apareixent ara al mercat es troben en format ePub, el Kindle només accepta el format MOBI. És clar que això és una estratègia d’Amazon per monopolitzar el mercat, però també sabem que feta la llei, feta la trampa. Per poder tenir altres eBooks que no siguin d’Amazon al Kindle, només cal descarregar-se el programa Calibre (gratuït) a l’ordinador i llavors pots convertir eBooks en ePub, PDF i altres formats al format MOBI i també a l’inversa. Per tant, el que en principi sembla inconvenient, acaba no sent-ho.

Els avantatges, de moment, són molts. Potser sóc tan optimista perquè de moment estic entusiasmada a tenir-lo, tot i que crec que els eReaders d’aquest tipus moriran amb les tablets que aquest any 2010 aniran apareixent, i sobretot moriran amb el gadget que ens oferirà Apple (en teoria, la setmana que ve). Bé, en primer lloc, la lectura és tan còmoda com un llibre. Els fons és gris, la lletra és clara i res no interfereix entre el lector i el contingut. A més, pots augmentar/disminuir el tamany de la lletra i no cal tenir punts de llibres (els quals mai he utilitzat perquè sempre els he perdut i he estat més de les que dobleguen el paper) perquè el Kindle mateix ja guarda la pàgina per on vas. Per saber quantes pàgines portes llegides, a sota de la pàgina apareix una línia amb un tant per cert, que és el volum de la lectura que has fet d’aquell llibre en concret. El que més m’agrada, com a no-nadiva de l’anglès, és que porta un diccionari incorporat i tan sols posant el cursor davant una paraula, t’apareix la definició com a nota a peu de pàgina. També et permet subratllar fragments i afegir-hi notes, que queden guardades a l’aparell. Una manera neta de guixar els llibres! Les pàgines es passen amb els botons dels costats, i tarda uns 2 segons. També té un salvapantalles, que són imatges d’escriptors clàssics (Jane Austen, Emily Dickinson, entre molts altres) quan estàs una bona estona (més de 15 min) sense tocar cap tecla. També és interessant el fet que si, sense voler, elimines un llibre dels que has comprat d’Amazon, queda dins una carpeta anomenada Archives, i te’l pots tornar a descarregar (gratuïtament, perquè ja l’has pagat) quan vulguis. D’altra banda, et pots descarregar la Kindle App per a iPhone i sincronitzar els llibres, de tal manera que la pàgina per on has deixat el llibre al Kindle, és la que apareix quan obres aquest llibre a l’iPhone. També et pots baixar un eReader per a PC i sincronitzar-ho de la mateixa manera, però no per a Mac.

L’oferta que ofereix Amazon de llibres per a Kindle és molt àmplia, la més àmplia del mercat. Els bestsellers costen uns 9 dòlars, als quals has de sumar 2.30 dòlars per enviament internacional. Pots trobar-hi molts clàssics a 0 dòlars + 2.30 dòlars d’enviament. Ara bé, quan es tracta de llibres de literary fiction, o llibres que just s’acaben de publicar, el preu puja bastant, uns 18 dòlars, preu exageradament car i que no pens pagar. Car que això no és en tots els llibres, però n’he trobar un parell o tres que em feien il·lusió a aquest preu. Molts altres valen 11 o 12 dòlars, com el primer que em vaig comprar: The Road, de Cormac McCarthy. Tenint en compte que el dòlar està bastant baix, fent la conversió en euros els llibres són més barats. Quant a la descàrrega, es produeix al moment en què acceptes la compra i la descàrrega es produeix en uns 5 minuts, sense haver-lo de tenir enxufat a l’ordinador.

Així doncs, la meva valoració és molt positiva. M’agrada la lectura al Kindle, la compra és senzillíssima i arriba bé i ràpid. Llegeixo tan còmodament com llegeixo un llibre en paper i molts llibres són més barats en format Kindle que en format paper. Tot i que no tots, i aquest és l’incovenient més greu que li trobo.

A pesar de tot això, segueixo esperant en candeletes què farà Apple quant a eBooks. Tot i que les tablets semblen el futur del llibre digital, jo crec que poder-te connectar a Internet mentre llegeixes “romp” la lectura, ja que tots sabem que d’un web anam a un altre, a un altre i a un altre i al final et perds en la immensitat de la xarxa. Tot i això, esperem a veure què passa aquest 2010. El que és clar és que el paper no desapareixerà ni aquest any ni el que ve, i que els dos formats (digital/paper) conviuran anys i panys.

24 desembre, 2009

Bon Nadal!

21 desembre, 2009

Where the wild things are

Animar un àlbum il·lustrat és un repte. Un repte molt gran. I més encara si l’àlbum  il·lustrat en qüestió és Where the wild things are, de Maurice Sendak. Aquell llibre  de monstres que ha captivat a generació rere generació des de 1963. Aquell llibre  d’en Max, vestit de llop, que es converteix en el rei dels monstres. El llibre en què la  frase Let the wild rumpus start! obre la imaginació de cada nen, de cada persona,  que se’l llegeix i vola a l’illa dels monstres.

Spike Jonze i Dave Eggers mostren, a la pel·lícula Where the wild things are  (Dónde viven los monstruos), la seva imaginació d’aquelles quatre pàgines  d’il·lustracions d’en Max amb el monstres. I no, no és la mateixa història que em  vaig imaginar jo. Però tant els monstres com en Max sí són iguals que les  il·lustracions, i la història que conten és digna de veure i de gaudir. I, a més, per  diversos motius. No tan sols perquè ens encanta el llibre de Sendak i ens encanta  veure els monstres animats i parlant, sinó perquè també ensenya. Ensenya la  tristesa, l’alegria, la part salvatge de quan ets nen, l’amistat, els favoritismes,  l’enveja, el descontrol. I mostra, sobretot, l’amor d’una mare, que sempre és millor  que qualsevol rei.

Les històries, la imaginació, ens ensenyen, ens ajuden a ser millors, a valorar  millor les coses, a ser, en definitiva, millors persones. Com en Max.

18 desembre, 2009

Infancia, Coetzee

La belleza es la inocencia; la inocencia es la ignorancia; la ignorancia es la ignorancia del placer; el placer es culpable; él es culpable. Ese muchacho, con su cuerpo nuevo, intacto, es inocente, pero él, gobernado por sus oscuros deseos, es culpable. Lo han dejado a él solo con todos los pensamientos. ¿Cómo los guardará todos en su cabeza, todos los libros, toda la gente, todas las historias? Y si él no los recuerda, ¿quién lo hará?

Infancia, J.M. Coetzee

16 desembre, 2009

Drinking alone under the moon

Among the flowers from a pot of wine

I drink alone beneath the bright moonshine.

I raise my cup to invite the moon, who blends

Her light with my shadow and we’re three friends.

The moon does not know how to drink her share;

In vain my shadow follows me here and there.

Together with them for the time I stay

And make merry before spring’s spend away.

I sing the moon to linger with my song;

My shadow disperses as I dance along.

Sober, we three remain cheerful and gay;

Drunken, we part and each goes his way.

Our friendship will outshine all earthly love;

Next time we’ll meet beyond the stars above.

Li Bai