Llunes

Ets un llunes, ara sí, ara no.

Ets un llunes, no t’entenc.

Potser som jo, de naturalesa pràctica, clara, directa.

Potser som jo, que et faig por.

Llunes, sempre baix la lluna amagues la teva mirada.

Només quan surt el sol, els teus ulls miren els meus.

Brillen d’il·lusió, il·lusions que es trunquen quan torna a aparèixer la lluna.

I és que ets un llunes i no n’hi ha més.

~ per mariacardona a 21 Agost, 2007.