Avui m’aferro a l’instant en què els teus ulls varen brillar
sense afany ni esperança, sense histèria ni bogeria…
No sé què vols ni què fas, no sé d’on véns ni cap on vas
però només vull que avui m’agafis i no em deixis anar.
Digues on ets i jo vindré,
digues què fas i et seguiré,
no em deixis sola, ara no,
si més no, deixa que sigui
la teva mirada qui em guiï.
1 Comentari
14 Setembre, 2007 a les 3:39 pm
Maria!
Sempre em passo per aquí a tafanejar el que escrius…
Aquest últim m’ha encantat ^^
Petons!
PD: A veure si coinicidim pel msn que t’he de contar…