Life is like a box of chocolates, you never know what you’re going to get
No és fàcil descobrir amics entremig de coneguts, però és, almenys, un fet alentador. La vida és una capsa de sorpreses, d’il·lusions i desil·lusions. Melanconia d’estar lluny de tu, illa estimada, i dels meus; una melanconia que la gent d’aquí fa que sigui més lleugera i s’amagui entre rialles i confesions. Nits que són joves i moren massa aviat per haver viscut molt depressa, nits que es presenten i es tanquen amb dos petons, nits sense lluna que ballen al so d’una música que només uns pocs entenen. L’olor a cafè embalsama moments d’amistats naixents. Per a tota la vida? Qui sap! Ans no sabem què passarà demà, però podem decidir qui ocuparà el nostre demà. I jo dic tu sí i tu no, i jo dic tu no i tu sí. Els bombons de xocolata amb llet són els meus preferits. I tu, illeta, no et posis gelosa i no et pensis que m’he oblidat de tu.
Oh com t’enyores!!!
Ara estem prou bé (anam tornant a Barcelona estudiam i açò), però demà potser tindrem el problema d’haver de triar una sola vida illa o món. A mi, ja se m’atraca el moment, tu encara ho pots allargar uns anys, però és mal de fer poder estar a dos llocs a la vegada, que crec que és el que voldríem…
Per cert, les amistats duren depenent de la manera com es cuidin (mútuament)!