Sentits

Vas arribar, sense més. Vas arribar un dia perquè sí, un dia qualsevol. Vas entrar en la meva vida com si res, com entra l’olor a eucaliptus per les fosses nasals i t’ajuda a respirar, a sentir, a pensar. I després d’un temps, et vas decidir. No em diguis el que no penses o el que no sents, no parlis per parlar. M’agraden els silencis sincers, les paraules planes es troben fora del meu vocabulari. Fes-me riure, fes-me plorar. Fes-me viure. Fes que quan tanqui els ulls, aparegui la teva rialla clara i neta. Fes que un xiuxiueig em posi la pell de gallina, que una mirada esvaloti les ales de les papallones del meu estómac. Grava el negre dels teus ulls a la meva pupil·la.

Emborratxa’t amb mi. Emborratxa’t de mi. Emborratxa’m de tu. I quan te’n vagis, impregna amb el teu olor el meu coixí.

~ per mariacardona a 10 Octubre, 2007.