Si solamente me tocaras el corazón,
si solamente pusieras tu boca en mi corazón.
Pablo Neruda
Entrades des de Gener 2008
31 Gener, 2008
Acuérdate de mi, corazón
29 Gener, 2008
Escriptura
Ponç Pons escriví: “Escriviure és un acte de fe llibertari“.
Vila-Matas digué: “Escribir es intentar saber qué escribiríamos si escribiéramos“.
Mercè Rodoreda expressà: “Escriure és una fugida, allò tan vulgar que s’anomena evasió“.
Escriure és un acte solitari, de fe absoluta. Escriure és alliberament, salvació. Una religió, potser?
15 Gener, 2008
Home – Depeche Mode
Here is a song from the wrong side of town
Where Im bound to the ground by the loneliest sound
And it pounds from within and is pinning me down
Here is a page from the emptiest stage
A cage or the heaviest cross ever made
A gauge of the deadliest trap ever laid
And I thank you for bringing me [...]
15 Gener, 2008
Diente de león
Un diente de león vuela sin conocer su destino, sin conocer su finalidad. Vuela. Vuela y es difícil seguir su ritmo e imposible saber cuál será su ruta. Algunas veces, pero, es posible cogerlo con la mano y admirar su naturaleza, simple, agraciada, frágil, segura. Entonces te das cuenta de lo difícil que es cogerlo [...]
13 Gener, 2008
Dubte existencial
El dubte existencial de totes aquelles persones que es consideren escriptores, encara que ningú més les consideri com a tals, és saber si algú les llegeix i si les seves paraules provoquen alguna sensació -més enllà de si els agrada el que escriuen.
7 Gener, 2008
Explíqueme
- Explíqueme, ¿quién es esta señorita?
- Esta señorita es tan sólo una joven que vive con la sensación incansable de que el mundo le tiene preparada una sorpresa. Es fría y calculadora unas veces, entregada y pasional, otras. Ama la lectura, pero no lee tanto como dice ni tanto como desearía. Conoce la injusticia, pero [...]
7 Gener, 2008
Bon dia
El taronja impactant, fruit del sol que neixia aquell dilluns, es reflectia sobre la immensa massa de núvols que formava un oceà de cotó fi i fil de plata i que es perdia en l’horitzó, allà on s’ajunten mar i cel.
L’illa, la peça més important d’aquell puzzle, s’anava desvetllant traquil·lament i pausada, com si volgués [...]