El taronja impactant, fruit del sol que neixia aquell dilluns, es reflectia sobre la immensa massa de núvols que formava un oceà de cotó fi i fil de plata i que es perdia en l’horitzó, allà on s’ajunten mar i cel.

L’illa, la peça més important d’aquell puzzle, s’anava desvetllant traquil·lament i pausada, com si volgués que aquell moment perdurés en el temps per sempre més.