El dubte existencial de totes aquelles persones que es consideren escriptores, encara que ningú més les consideri com a tals, és saber si algú les llegeix i si les seves paraules provoquen alguna sensació -més enllà de si els agrada el que escriuen.
13 Gener, 2008...11:22 pm
Dubte existencial
Salta a Comentaris
1 Comentari
17 Gener, 2008 a les 5:28 am
En el moment en què hi ha lectors hi ha sensacions. Quines? Les que l’escriptor vol? Això ja és més difícil de dir i sol ser el que distingeix un bon escriptor dels dolents. Si desperta la sensació contrària de la que volia, malament.
Saber si te llegeixen és secundari (exemple típic i tòpic en pintura de Van Gogh), ja que no implica més que un número determinat de lectors, no implica qualitat ni satisfacció personal.