Ponç Pons escriví: “Escriviure és un acte de fe llibertari“.
Vila-Matas digué: “Escribir es intentar saber qué escribiríamos si escribiéramos“.
Mercè Rodoreda expressà: “Escriure és una fugida, allò tan vulgar que s’anomena evasió“.
Escriure és un acte solitari, de fe absoluta. Escriure és alliberament, salvació. Una religió, potser?

1 comment
Comments feed for this article
30 Gener, 2008 a 9:04 pm
xim
L’escriptura és una teràpia, així de senzill. A vegades, cura i, d’altres vegades, et fot un poc més. Com deim per aquí: si cou cura i si pica madura…