El magnetisme de l’illa va in crescendo i cada cop costa més pujar-se a un avió i dir “fins una altra”.
Aquell diumenge Menorca era verda. Diferents tons de verd inèdits, però amb data de caducitat, contrastaven amb el groc viu de les vinagrelles que inundaven tots i cadascun dels llargs camps separats per parets seques en els que la natura vivia al seu lliure albir. El blau marí del mar i el blau clar del cel emmarcaven una imatge incomparable.

No comments
Sindicació de comentaris per a aquest article