Alegries efímeres són tot el que espero. La solitud em crida l’atenció gairebé tant com a Lord Byron i, com ell, només surto per crear la necessitat d’enyorar-la. I escric. Escric imaginant escenes, diàlegs i personatges. Amor, desamor i viatges. Anhel.
La història però, acaba desapareixent i no neix, no hi ha escenes ni diàlegs ni [...]
