De petita dedicava moltes hores a llegir, tantes que algun cop els meus pares em van haver de renyar per tenir un llibre en mà a altes hores de la nit. Des de molt petita doncs, m’he interessat per les lletres i, per tant, per la llengua. El que més recordo d’aquests anys d’infantesa és un llibre que vaig escriure amb l’ajuda de la meva mare, era un encàrrec de l’escola i el varem titular “Xarop pel sol”. Encara el guardo! A primària ens ensenyaven català, castellà i anglès, però l’anglès era la meva assignatura preferida. Na Pilar va ser la meva mestra d’anglès a l’escola Àngel Ruiz i Pablo d’Es Castell. No recordo gaire bé com eren les seves classes, però ens ho passàvem bé. Per cada s de la tercera persona del singular del present que ens deixàvem, havíem de posar una pesseta (quins temps, els de les pessetes!) a dintre d’una guardiola que teníem a classe. Recordo fer murals, dibuixos i classes molt comunicatives. La mestra de català i castellà a 3r i 4rt era la nostra tutora, na Paqui. A 4rt li varem regalar entre tots els alumnes (pagat i comprat pels nostres pares) un llum per casa seva. A 5è i a 6è ens donava català el director, a qui li encantava contar la rondalla “La flor de romaní”. Va acabar sisè i va tocar fer el gran salt: l’institut.

Dels sis anys que he passat en aquell institut, cinc he tingut la mateixa professora d’anglès: la més temuda del centre. S’estudiava les fotografies dels alumnes i així es sabia el nom de tothom el primer dia de classe. “Tinc 50 orelles i 25 ulls, ho veig i ho sento tot. Entre nosaltres hi ha una línia invisible que no es pot traspassar, jo sóc la professora i vosaltres els meus alumnes, no som ni serem mai amics!”. Crec que ja ha perdut aquesta costum, però els alumnes la segueixen tement igual. Tot i això, crec que ha estat la professora que ens va ensenyar més anglès i a dia d’avui encara hi tinc relació. A les seves classes s’aprofitava el temps i no seguíem el llibre, sinó que es basava sobretot en fotocòpies i exercicis que posava a la pissarra i havíem de copiar i fer. Recordo que a batxillerat teníem una redacció setmanal que ella ens tornava corregida i nosaltres li havíem de retornar amb els canvis que ens havia marcat, sense aquesta segona versió la nota no contava. En canvi, professores de català i de castellà en vaig tenir moltíssimes, de les quals només en recordo dues. La que vaig tenir a 3r d’ESO de castellà, una dona que ens va ensenyar a entendre Lazarillo de Tormes i que ens explicava la literatura amb una gran passió. L’altra va ser na Margalida, la professora mítica de català a batxillerat. A primer d’aquest nivell només fèiem redaccions, dictats i comentàvem els llibres que ens havíem de llegir. A 2n la literatura que entrava a la selectivitat. També vaig cursar alemany de primer d’ESO a 2n de batxillerat, però no vaig tenir cap professor que sabés alemany ni que el sabés ensenyar.

A les tardes anava a classes d’anglès i d’alemany a una acadèmia, n’Isabel de Sant Lluís. Tots els que hem anat amb ella, li tenim una gran estima. Apreníem sobretot traduint frases del castellà cap a l’anglès i gràcies a ella vaig aprendre a declinar en alemany. Aquest estiu vull començar amb el francès i m’apuntaré a les seves classes. Crec que el més important de tot aquest aprenentatge de llengües és el gran record dels professors, ja que aquests s’han d’implicar, sobretot quan els aprenents són adolescents.