Daily Archive

El libro, como objeto, tiene que ser bello. Por un lado, lo hace más llamativo en las mesas de las librerías y, por otro, ayuda al lector a entrar en el texto sin obstáculos. Mientras uno está leyendo, el libro debe ser además invisible, como una pantalla de cine. Las erratas, los fallos tipográficos o las malas traducciones son como rotos en la tela. Son piedras en el camino, provocan tropiezos, además de ser muy molestas.

Jaume Vallcorba, editor català (Quaderns Crema, Acantilado)

Des que tinc 15 o 16 anys he donat classes de repàs a nens i no tant nens, normalment durant l’estiu. Vaig començar amb les meves dues cosines petites que no havien dut massa bé el curs i la meva tia va creure convenient que fessin quelcom durant els mesos d’estiu. Cada estiu han vingut dues hores diàries! La situació era una mica estranya, ja que són les meves cosines i, esclar, tenim una gran confiança. Tot i això, sempre vaig procurar que s’ho passessin bé a les meves classes! Fèiem una mica de tot, però sobretot anglès, català, castellà i matemàtiques. Amb una d’elles, fins i tot varem començar alemany. Ara tenen 16 anys i quan vaig a casa la meva tia sempre vol que els hi doni qualque classe. La veritat és que gràcies a aquest parell he après com donara classes, com organitzar-les, com veure quan estan cansades i s’ha de canviar d’exercici, com aprenen millor, etc.

La meva tia em va fer propaganda i l’estiu següent no només donava classe a les dues cosinetes, sinó també a molts nens i nenes del poble! Des d’un nen (en Marc) que feia primer de primària que tenia problemes per aprendre a llegir fins a al·lots i al·lotes que tenien només un any menys que jo. La veritat és que me’n vaig sortir prou bé, fins i tot ensenyant matemàtiques (que no són el meu fort!). Sense comptar les meves cosines, recordo a dos bessons que varen venir tot un mes d’agost amb mí. Havien suspès 9 de les 11 assignatures que tenien a primer d’ESO, però les havien suspès perquè volien, perquè no havien fet absolutament res. No tenien cap tipus de problema amb l’aprenentatge! Eren dos al·lots molt “pillos” i pícars. El primer dia tot era: “profee, no nos pongas deberes, eh? que es verano!”. Vaig aconseguir que la segona setmana em diguéssin Maria i no “profe”. Ja va ser un pas. La meva sorpresa més gran va ser quan un dia a mitjans de setembre em va trucar la seva mare i em va dir: “Maria, no sé què els hi has fet, però a les recuperacions de setembre, en Raúl n’ha suspès 2 de les 9 i en Sergio 3 de les 9. Tot i això, repetiran curs.”

L’any passat a Barcelona vaig tenir una experiència preciosa. Dos dies per setmana anava a buscar dos nens a l’escola. Eren germans i tenien 6 i 7 anys. Els anava a buscar i anàvem cap a casa seva, on berenaven i després fèiem jocs, miràvem pel·lícules, dibuixàvem… però jo només els parlava en anglès! Em va encantar veure com ells s’ho passaven bé i com entenien tot allò que els deia! Qualque vegada sí que havia de repetir-ho molt a poc a poc i d’altres els ho deia en català, però més o menys el temps que estaven amb mí, la llengua utilitzada era l’anglès. Quasi tots els jocs a què jugàvem eren per tal que aprenguessin vocabulari en anglès i els nens reien i s’ho passaven molt bé. Ara, miran’t-ho en perspectiva, veig que la que més va aprendre i la que més va gaudir vaig ésser jo.