Daily Archive

Són les 7:30h del matí i, com cada matí, surto de casa amb la meva cosina per agafar el bus que ens porta a l’institut. A la parada ens hem de barallar per poder pujar al bus, com cada matí. És molt d’hora i es nota, la gent està tranquil·la i mig adormida. Tot i això, sempre hi ha els xulets a la darrera fila fent de les seves. Sortim a menys vint i a menys deu hem arribat. Els dos instituts s’imposen i rius de jovenets amb motxilles a l’alçada del cul s’agrupen per entrar amb els amics a classe. A les 8 en punt sonen les dues sirenes i tothom entra en massa al seu edifici.

[4rt d’ESO] Odio les classes d’alemany amb aquest professor. Som sis a classe i tots hem fet alemany des de primer. La veritat és que no és que en sapiguem gaire, ja que mai hem tingut un professor/a com déu mana a aquesta assignatura. Jo crec, però, que amb dues hores setmanals i essent tan pocs podríem aprofitar el temps. La veritat és que en Xavi no deu saber gaire alemany perquè no hem passat de la conjugació dels verbs en present i de l’acusatiu. Seguim el Ping Pong 2 des de 2n d’ESO i això comença a fer un poc de mala olor. Aquest home només fa que contar-nos la seva vida i els seus viatges, en castellà, clar! Tots pensem que és una mica fantasma, apart de no saber gaire alemany. Avui hem fet una mica de classe, per fi! Hem après a demanar on es troba la farmàcia, el restaurant, l’escola i l’estació de tren d’un dibuix que apareixia al llibre. Tot ho hem fet oral i no sé si me’n recordaré de tot! També hem après que Sheiβe vol dir merda, això segur que no ho oblidaré!

A les quatre tinc anglès, amb n’Isabel. És a Sant Lluís i avui ens ve a recollir, a la meva cosina i a mí, la mare dels meus fills de cosins, ja que hi anem els quatre junts. A les cinc vindrà el meu pare a buscar-nos. A menys quart passen per casa meva amb el seu Citroen vermell destartalat. Cap dels quatre ha fet els deures, havíem de traduir del castellà a l’anglès, deu oracions. Jo me n’havia oblidat completament! La imatge era ben divertida: els quatre fent els deures a dintre del cotxe i n’Espe (la seva mare) renyant-nos per ésser tan despistats. La qüestió és que vam arribar i les havíem acabat! Yiuju! Les classes amb n’Isabel són divertides, encara que a nosaltres ens sembla que no aprenem massa. La veritat és que amb aquestes traduccions aprenem bastant vocabulari, que si ho féssim de memòria no se’ns quedaria.

[1r de Batxillerat] A primera hora dels dilluns tinc anglès. Com sempre, m’assec amb na Laura. Tots tenim el seient assignat, aquell on varem seure el primer dia classe. Les taules es troben de dos en dos i això ajuda al treball en parelles. La professora arriba a i cinc, però encara falten alumnes. Falten els de sempre, els que venen d’Alaior. El pa de cada dia, aquest autobús mai arriba d’hora! Efectivament, un parell de minuts més tard arriben els quatre que faltaven. Ens fa obrir el llibre i fem la lectura que introdueix el tema. Es tracta d’un text titulat “Money, money” i ens fa llegir un paràgraf a cadascun, a voluntat d’ella. Seguidament comentem la lectura, el vocabulari que no hem entès i ens mana una redacció a entregar a finals de setmana. S’ha de titular “Is money very important in life?” i hem d’emprar els connectors que hem vist a les últimes classes, a més de seguir l’estructura de sempre (tres paràgrafs: introducció, nus i conclusió). La classe segueix amb l’explicació dels tres condicionals i ens reparteix unes fotocòpies amb exercicis d’omplir buits, és a dir, hem de posar el verb entre parèntesi en el temps verbal correcte. L’hora ha acabat.

A cinquena hora tenim català. A primer de batxillerat només fem expressió escrita i llegim. Al començament ens torna les redaccions que varem entregar-li la setmana passada. S’havia de titular “La finestra” i van sortir redaccions de tot tipus i color. La meva era bastant fantàstica, però a na Margalida li ha encantat. Tant que em fa sortir a la pissarra a fer el dictat que fem quasi a cada classe de català. La correcció la fem entre tots basant-nos en el de la pissarra, avui en el meu i com que els accents dels “que” em costen, això és el que explica na Margalida. Després del dictat comentem Terra Baixa, de Guimerà, ja que ens podrà sortir a la selectivitat l’any que ve.

[2n de Batxillerat] Els dimarts a les 12 tenim castellà. Cada dia comencem corregint l’anàlisi sintàctica de cinc oracions, ja que entra a selectivitat i tothom va bastant peix en el tema, tot i que la professora ha explicat milers de vegades els tipus de complements que existeixen i la metodologia que hem de seguir davant cada frase. No em puc queixar ja que no sóc de les pitjors, però és quelcom que no m’agrada i que no li trobo cap utilitat. Estic bastant farta de complements de règim verbal, oracions subordinades substantives i les seves funcions. Ens passem més de mitja hora fent això i després ja quasi no tenim per res.

De 18h a 20h tinc anglès a l’EOI. Són classes llargues però entretingudes. En Miquel, el professor, només ens parla en anglès. Avui he après que fringe vol dir serrell, perquè ens ha explicar com, quan vivia a Manchester, va anar a la perruqueria i va intentar explicar-li a la perruquera com volia que li tallessin els cabells i no sabia com dir serrell en anglès. Hem parlat tots en anglès sobre anècdotes personals diferents i després hem fet exercicis multiple-choice. Hem acabat la classe escoltant la cançó “English man in NY”, mentre omplíem els buits de la fotocòpia amb la lletra de la cançó. Ha estat una classe ben divertida.

S’ha dit que el bé més gran que podem
proporcionar a les classes populars
és emancipar-les de la ignorància,
que equival a preservar-les de la misèria.

Joan Benejam i Vives, 1878