Es podria dir que cap dels professors que he tingut ha seguit una metodologia concreta al llarg de tot el curs. Ben cert és que mai he seguit classes completaments orals, basades en la repetició (ja sigui de vídeos, cintes, etc.). Bàsicament el meu aprenentatge s’ha basat en una barreja de tipus de tasques: traducció, redaccions, aprendre a fer quelcom amb paraules… Així doncs, potser hi predomina un enfocament comunicatiu però també amb un enfocament a favor de la gramàtica, de les regles i estructures de la llengua per tal d’aprendre-la.

He de dir que aquest any he fet les pràctiques del CAP a 2n de batxillerat. Concretament em va tocar explicar-lis la unitat didàctica dedicada a “El texto jurídico y administrativo”. Sabia que era un tema bastant pal, així que vaig buscar cinc textos de caire diferent (cinc articles de la Constitució espanyola, 5 articles de la Declaració dels Drets Humans de l’ONU, una sentència i una instància). La meva explicació es va construir a partir d’aquests exemples, entre tota la classe varem extreure les característiques lingüístiques d’aquests tipus de text. Un dels exercicis que varem fer va ser escriure una instància per parelles demanant quelcom a l’institut. Va ser una experiència que em va portar molts nervis al principi, però que valoro molt positivament. A més, crec que els alumnes varen agraïr classes amb una dinàmica diferent i em varen dir que així el tema no havia estat tan “pal”.

Per aprendre una L2 dependrà del perquè la necessiten els alumnes. No és el mateix donar anglès a l’institut que fer-ho a adults o a l’EOI, d’aquí també la divergència de metodologies. Crec que treballar per projectes a l’institut és un mètode productiu i entretingut si es du a terme correctament. Però si s’és professor d’un grup d’adults que necessiten anglès per qüestions de feina, serà millor fer servir un enfocament comunicatiu.

Un cop més, tot depèn! Depende, ¿de qué depende? que deia Pau Donés.