Let the wild rumpus start!

Salta a Comentaris

No hi ha res com la imaginació i la fanstasia dels nens, que anem perdent a mesura que creixem perquè ens fa vergonya ésser fantàstics i viatjar i explicar les nostres aventures en móns paral·lels.

No hi ha res com rellegir un clàssic infantil, un àlbum il·lustrat com pocs. Poques paraules i una història molt gran, que fa por, que asusta, que et treu somriures, que t’indentifica amb en Max, que et fa voler abraçar un wild thing, saltar d’arbre en arbre amb ells, que et fa venir tristor quan en Max se sent sol.. i que t’acaba d’enganxar, fascinar, enamorar, vibrar, posar la pell de gallina amb la última frase: and it was still hot.

Perquè pocs llibres ensenyen, diverteixen i asusten tant amb tan poc com Where the wild things are, de Maurice Sendak.

Esperant la pel·lícula.

3 Comentaris

Arxivat sota Calaix de sastre