Anàlisi discursiva de trenta-tres dites que expressen “gran quantitat” en menorquí
Les expressions, les dites i les frases fetes són la riquesa viva d’una llengua, ens mostren una manera de veure les coses, ens mostren la perspectiva d’un poble. Així també, les variants i, per extensió, cada una de les llengües delmón. Com expressa Najat El Hachmi:
«Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s’equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d’ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu més de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d’un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t’excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d’aquest tot.»
Llegir l’anàlisi discursiva, treball de fi de carrera.
