Descriure’s a un mateix és potser una de les tasques més difícils i no té perquè coincidir amb la descripció que fan els altres de tu. Això només són pinzellades d’allò que he fet fins ara i cap on mir “professionalment”. Si cercàveu intimitats, el Tomate ja ha caigut de la programació televisiva!

Aquest estiu compliré 22 anys i em faltaran tres assignatures per finalitzar la doble llicenciatura en Traducció i Interpretació i Lingüística a la Universitat Pompeu Fabra. Quan vaig concloure el batxillerat, ara farà quatre anys, vaig tenir la sensació que prenia una de les decisions més difícils i importants de la meva vida i vaig fer salts d’alegria quan vaig rebre la notícia que podria estudiar allò que realment volia: traducció. Les llengües sempre m’han motivat i captivat i creia, fermament, que aquell seria el meu ideal de futur professional.

A mesura que han anat passant aquests anys i he anat superant els cursos amb feina, però il·lusió, m’he adonat que la traducció m’agrada molt però que no em motiva tant com per dedicar-m’hi exclusivament. Per aquesta raó, a segon de carrera vaig cursar dues assignatures de lliure elecció de la llicenciatura de Lingüística (Sintaxi i Semàntica) i em van fer veure que aquell món més formal i més intrínsec de la llengua també em cridava molt l’atenció. Ara la doble llicenciatura arriba a la seva fi i m’adono de les conseqüències d’aquestes decisions. En primer lloc, estic molt contenta d’haver estudiat Traducció, ja que és una carrera àmplia i diversa, en la que no només s’aprèn a traduir; s’aprenen llengües estrangeres, s’estudien amb gran profunditat les llengües maternes, s’adquireixen coneixements d’àmbits necessaris com el dret, l’economia i la cultura general. Així com també la llicenciatura de Lingüística m’ha aportat nocions de programació i una àmplia percepció dels diferents àmbits més formals que engloba aquesta disciplina. Ara bé, tant una llicenciatura com l’altra obren moltes portes, de caire ben divers, i no és una tasca fàcil saber quin és el teu camí.

Des de molt petita he dedicat hores i hores del meu temps a la lectura. Amb deu anys “devorava” llibres, com descrivia la meva mare. Aquesta passió ha seguit i ha augmentat així com han transcorregut els anys. La literatura sempre ha format part de mi, tant en forma de lectura com d’escriptura. El món dels llibres ha estat present a la meva vida. El període universitari, a més, m’hi ha endinsat encara més i ha creat la necessitat de la lectura de gèneres diferents, de les ganes de descobrir de nous autors i de la necessitat d’escriure textos literaris, però també d’actualitat.

El setembre començaré a cursar un Màster d’Edició i, espero, endinsar-me així professionalment en el món de la literatura i dedicar-m’hi amb passió i ganes. Al final es camí es va fent més nítid i clar i el futur comença a ser més transparent.