Category Archive

Cierto día, Chuang Tzu se quedó dormido y soñó que era una mariposa, revoloteando muy contento por ahí. Y la mariposa no sabía que era Chuang Tzu soñando. Luego despertó y volvó a ser el de siempre, pero ahora no sabía si era un hombre soñando que era una mariposa o una mariposa soñando que era un hombre.

Los escritores somos seres heridos. Por eso creamos otra realidad.

Paul Auster (1947)

Joan Portell Rifà, un pedagog, va publicar aquest curiós esquema a la publicació Faristol. Ens mostra quines són les serralades on neix el riu Lector i quin són els camins que pot seguir fins arribar a la seva desembocadura al Mar dels Lectors.

Per veure la imatge (he tingut problemes tecnològics): La conca del riu Lector

All I Really Need To Know I Learned In Kindergarten

- Share Everything
- Play Fair
- Don’t Hit People
- Say You’re Sorry When You Hurt Someone
- Take a Break in the Afternoon For Cookies

Robert Fulghum

Necessit grans dosis de lectura per curar mesos de ritme massa frenètic i setmanes inassimilables. Necessit consumir línies curatives. Necessit dosis de soledat acompanyada de paràgrafs, de versos. Necessit començar tot allò que es troba pendent des de fa massa temps. Necessit que aquest estiu sigui fructífer llegibilísticament.

Kafka, Auster, Heaney, McCullers, Murakami, Giono, Pombo i Bolaño m’esperen, entre molts altres. Com deia Borges, “Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mí me enorgullecen las que he leído“.

Ho necessit. Que sigui dia 20, per favor.

Internet va marcar una nova era i està inserint canvis espectaculars a les nostres societats. Aquest és un interessant vídeo que fa un repàs de què és el Web 2.0 i postula una frase interessant al final. L’autor és un professor d’antropologia de la Universitat de Kansas.

We’ll need to rethink a few things… copyright, autorship, identity, ethics, aesthetics, rethorics, governance, privacy, commerce, love, family, OURSELVES.

I potser també l’ensenyament, no creieu?

Dues setmanes de bogeria, d’aixecar-se massa d’hora i anar-se’n a dormir massa tard, d’anar a fer les pràctiques, d’anar a classe, de començar a estudiar, d’acabar treballs finals. Dues setmanes per a la llibertat, l’estiu, la mar, els amics i la família. Dues setmanes que passaran volant i que seran un punt i final i no un punt i seguit com fins ara, marcaran una etapa, un període d’aquesta vida, la nostra.

Canvis. Comiats indefinits.

Hem crescut, totalment. Ara és el nostre moment. Ara hem de dirigir la nostra vida. ARA, mai més ben dit…

A pesar de tot, en 15 dies ESTIU!

In searching out the truth be ready for the unexpected, for it is difficult to find and puzzling when you find it.

Heràclit

Carrerons serpentejants empedrats de color blanc i gris pujen turó amunt. Vianants, cotxes i tranvies grocs. La ciutat de Pessoa s’albira a la desembocadura del riu Tejo (o Tajo) de forma imponent i colorida. Les teulades vermelles i les cases de dos o tres pisos amb finestres de llenya i rajoles (azulejos) que decoren la façana formen aquesta ciutat tan antiga com autèntica. L’aire es troba impregnat de caliu d’antany, com si el temps no hagués passat en qualque racó. Pastelarias poblen els carrers amb cartes que invoquen a menjar peix i marisc, amb tapes de formatge i pa inclòs, bacalhao i cerveija imperial. El pont 25 d’abril (més conegut com pont de Mapfre) i el pont Vasco da Gama comuniquen amb l’altra ribera del riu, així com vaixells que van i venen. El bar Ponto Final al final de l’espigó dóna una gran vista del que és Lisboa, mentre Casilhas (aquest poblet de l’altra ribera) viu encara més aïllat baix l’atenta mirada de Cristo Rei, regal de Franco. Belem hi posa el to dolç amb els seus famosos pasteis, mentre el monastir dos Jeronimos, el monument dos Descubridores i la torre de Belem fan d’aquest poble un gran atractiu turístic i cultural.

Què més dir d’aquesta ciutat que m’ha meravellat? Val la pena perdre’s pels carrerons dels seus barris, sobretot d’Alfama i del Bairro Alto. Cada racó és únic i meravellós, cada pujada, cada baixada impossible. La remor del Tejo i la brisa fluvial, l’Atlàntic a un pas i el temps aturat.

A més, un gran viatge amb la millor companyia. Traductors i lingüistes (els que ho serem), ara comença una nova etapa i, a pesar de les distàncies, açò tot just acaba de començar. A volar!

Menorca, el segle XVIII, com a conseqüència de la Guerra de Successió de la Corona d’Espanya va conèixer una sèrie de dominacions alternatives al llarg de la centúria. L’any 1701 reconegué com a sobirà Felip de Borbó, i el 1706 davant la intimidació d’una esquadra anglo-holandesa, els austriacistes s’ensenyoriren de l’illa, amb l’excepció del castell de San Felip, en resistiren partidaris de Felip de Borbó. Els assetjats varen rebre auxilis de França el gener de 1707. S’apoderaren de tota l’Illa i desencadenaren un moviment de represàlies contra els austriacistes.

El mes de setembre de l’any 1708, una esquadra anglo-holandesa desembarcà les seves forces i s’apoderà de l’Illa a fi de restituir-la teòricament a l’Arxiduc Caries, per l’any 1712 després de l’ascens de l’Arxiduc al tren de l’Imperi Austríac, fou substituït el pavelló austríac per l’anglès, situació que es confirmà pel tractat d’Utrecht de l’any 1713. Ens trobam amb la primera dominació anglesa que dura fins el 1756, moment en què els francesos, en iniciar-se les hostilitats de la Guerra de Successió s’apoderaren de l’illa, amb la intenció de restituir-la a Ferran VI, a condició que sortís de la seva neutralitat i donés suport a França enfront llur enemiga comuna Anglaterra, oferiment que el sobirà espanyol rebutjà. Amb la Pau de París (1763), va tornar a mans dels anglesos fins que l’any 1781 una esquadra franco-espanyola expulsà els anglesos, dins les operacions conjuntes d’ajuda als colons nord-americans insurgents i d’hostigament als britànics, s’inicià una breu etapa de govern espanyol.

L’any 1798, coincidint amb la guerra finisecular que va mantenir Espanya amb Anglaterra, aquesta tornà a ocupar Menorca, aquesta vegada efímerament, fins l’any 1802, data en què per la pau d’Amiens fou retornada ja d’una manera definitiva a la Monarquia hispànica.

S’ha dit que el bé més gran que podem
proporcionar a les classes populars
és emancipar-les de la ignorància,
que equival a preservar-les de la misèria.

Joan Benejam i Vives, 1878

Ahir va fer un any de l’obertura d’aquest bloc. Un any de blocaire!

Esper que hagueu gaudit del que he anat publicant i esper millorar amb el temps!

Catherine Tate as a translator. A good one?

Anthony Mello digué:

La distància més curta entre l’home i la veritat és un conte.

Les històries fan que un pensament, una idea, capti la nostra atenció; sense la història que personalitza la troballa, l’explicació resulta lenta, avorrida i no transmet. Ara bé, tampoc hem d’anar contant històries perquè sí, com hi ha inscrit en qualque monestir: parla només si el que has de dir és millor que el silenci.

Lectura de metro, lectura profunda, lectura filosófica, lectura pasional, lectura histórica, lectura fantástica, lectura concienzuda, lectura obligada, lectura extraña, lectura secreta, lectura interminable, lectura laberíntica, lectura comercial, lectura poética, lectura evasiva, lectura familiar, lectura de avión, lectura literaria, lectura juvenil, lectura de bolsillo, lectura batallística, lectura casual, lectura artística, lectura teatral, lectura aborrecible, lectura amorosa, lectura aventurera, lectura solitaria, lectura intensa, lectura pasatiempo, lectura recomendada, lectura pasada, lectura edición-limitada, lectura ensayística, lectura de tren, lectura viajera, lectura intrínseca, lectura de aprendizaje, lectura autoayuda, lectura doctrinal, lectura pasiva, lectura permanente, lectura imaginativa, lectura vanguardista, lectura futura, lectura retórica, lectura buscada, lectura escondida, lectura dramática, lectura intelectual, lectura infantil, lectura negra, lectura kafkaiana, lectura clásica, lectura prohibida, lectura abominable, lectura incipiente, lectura creativa, lectura compartida, lectura introductoria, lectura necesaria, lectura asociada, lectura tapa-dura, lectura recomendable, lectura espiritual, lectura íntima, lectura presente, lectura extranjera, lectura traducida, lectura didáctica, lectura efímera, lectura  vivencial,  lectura parcial, lectura  condenada,  lectura imparcial.

El libro, como objeto, tiene que ser bello. Por un lado, lo hace más llamativo en las mesas de las librerías y, por otro, ayuda al lector a entrar en el texto sin obstáculos. Mientras uno está leyendo, el libro debe ser además invisible, como una pantalla de cine. Las erratas, los fallos tipográficos o las malas traducciones son como rotos en la tela. Son piedras en el camino, provocan tropiezos, además de ser muy molestas.

Jaume Vallcorba, editor català (Quaderns Crema, Acantilado)

“Then you should say what you mean,” the March Hare went on.

“I do,” Alice hastily replied; “al least-at least I mean what I say-that’s the same thing, you know.”

“Not the same thing a bit!” said the Hatter. “You might just as well say that ‘I see what I eat’ is the same thing as ‘I eat what I see’!”

Lewis Carroll, Alice in Wonderland

23 d’abril, sant Jordi o dia del llibre! Avui és un dia de consum cultural i roses vermelles, avui fins i tot la gent que no llegeix mai es compra un llibre, encara que sigui el dels monòlegs de Buenafuente. Són moltes les recomanacions que es fan les setmanes abans d’aquest dia tan assenyalat, però el que compta, al cap i a la fi, és que cadascú es senti a gust amb allò que ha comprat, amb aquell llibre i que el senti com un tresor. La lectura és un dels grans plaers de la vida i hi ha lectura per a tothom, per a tots els interessos, per a tots els nivells.

Un llibre és el millor regal que em poden fer i em faran mai i, encara més, si es tracta d’un llibre especial (per a mí, és clar!). Un llibre especial és aquell que quan l’obres té una olor característica, el tacte dels fulls és rugós però agradable i el seu contingut et transporta a un altre món.

A gaudir de la lectura i, si hem de gastar, val més que gastem en llibres.

Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s’equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d’ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu més de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d’un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t’excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d’aquest tot.

Najat El Hachmi, escriptora.

“Hate the player, not the game”. But what if you don’t know how to play? What if you always screw it up?

-Plou poc però per lo poc que plou, plou prou!

-Que te creus que crec?

-Idò Toni que farem amb es carro dins sa síquia, es peu davall sa roda i madona dins!

-Ara és hora, Pere meu!

-Fote-li xaloc en canal!

-Hi ha quatre jans i un boy

-Ets més del camp que una lletuga.

-Tramuntana, gent de gana.

-Llebeig, aigu veig.

-No passis s’arada davant des bou.

-No mesclis ous amb caragols.

-Anar de can Mel·lo a can Catel·lo.

-No el tocaria ni amb una canya d’enfora.

-Sembles d’Alo!

-S’operació ha anat bé però madona és morta.

-Gat vell sembla moixet.

-Qui no corre vola.

-Fer un ou de dos vermells.

-Seny que cervell en venen.

-Bon ball tenim.

-Totes ses deixades són perdudes.

-Me rebullen ses anques.

-Bé anam si no tombam.

-Per avall, Paco!

-Fer dissabte.

-Alls secs mai couen.

-Anar fora fulla.

-Ser més llarg que un dia sense pa.

-Com més mar, més vela.

-Açò són figues d’un altre paner.

-Romprer-se ses banyes.

-Hem d’anar vius que sinó farem capot.

-Prest o tard es bunyol cau dins sa mel.

-Açò és arribar i empènyer.

-Fote-li brillo amb es cepillo.

-Aixanca i demana preu.

SINOPSIS: Juno Macguff (Ellen Page) tiene 16 años y es, según los adultos que la rodean, más inteligente de lo que le conviene. Y sí, es cierto, es ingeniosa, culta, rápida en las respuestas, observadora y, sobre todo, sarcástica. Ese sarcasmo es su particular trinchera para esconder sus miedos y las dudas. La relación que mantiene con un compañero de clase, Bleeker (Michael Cera), acaba de dejar fruto: está embarazada. A él le interesa poco el asunto, o más bien nada. Juno está sola con su problema pero ya ha tomado una decisión: tendrá el niño y lo dará en adopción. Su padre y su madrastra están de acuerdo. Ahora hay que encontrar padres adoptivos adecuados. Son Mark (Jason Bateman) y Vanessa (Jennifer Garner), y son ideales. Sólo que Mark comparte demasiado con Juno, demasiadas aficiones comunes y un entendimiento a primera vista…

Extret de FilmAffinity.

Una boníssima pel·lícula, sensible, interessant, graciosa, etc. A més, toca temes controvertits amb molt sentit comú. Gran banda sonora, millor si s’entenen les lletres, com els versos següents que són d’una de les cançons de la pel·lícula…

I always try to keep it real

I wanna know how you feel

-¿Quieres conocerme?

Here is a song from the wrong side of town
Where Im bound to the ground by the loneliest sound
And it pounds from within and is pinning me down

Here is a page from the emptiest stage
A cage or the heaviest cross ever made
A gauge of the deadliest trap ever laid

And I thank you for bringing me here
For showing me home
For singing these tears
Finally Ive found that I belong here

The heat and the sickliest sweet smelling sheets
That cling to the backs of my knees and my feet
Well Im drowning in time to a desperate beat

And I thank you for bringing me here
For showing me home
For singing these tears
Finally Ive found that I belong

Feels like home
I should have known
From my first breath

God send the only true friend I call mine
Pretend that Ill make amends the next time
Befriend the glorious end of the line

And I thank you for bringing me here
For showing me home
For singing these tears

Where’s home? 

El dubte existencial de totes aquelles persones que es consideren escriptores, encara que ningú més les consideri com a tals, és saber si algú les llegeix i si les seves paraules provoquen alguna sensació -més enllà de si els agrada el que escriuen.

There’s a popular belief amongst anthropologists, that you must emerge yourself in an unfamiliar world in order to truly understand your own.

- Yo ahora la besaba.

- Pero… ¿qué dices, tío?

- Que la besaba, coño. ¿Y tú?

(silencio)

I only go out to get me a fresh appetite for being alone.  — “Només surto per renovar la necessitat d’estar sol.”

Avui sé que el temps és or i que l’or s’esgota com la gota s’escórrer canyeria avall. Les agulles del rellotge s’han tornat boges i em sento atrapada en un estrès de nervis i neguit. Tranquil·litat, salva’m d’aquesta bogeria.

Avui, sense més que temps que l’or que enlluerna la nit, una cançó que m’encanta.

Bona nit i bona sort!

Take That - Back For Good Lyrics

I guess now it’s time for me to give up
I feel it’s time
Got a picture of you beside me
Got your lipstick mark still on your coffee cup
Got a fist of pure emotion
Got a head of shattered dreams
Gotta leave it, gotta leave it all behind now

Whatever I said, whatever I did I didn’t mean it
I just want you back for good
Whenever I’m wrong just tell me the song and I’ll sing it
You’ll be right and understood

Unaware but underlined I figured out this story
It wasn’t good
But in the corner of my mind I celebrated glory
But that was not to be
In the twist of separation you excelled at being free
Can’t you find a little room inside for me

Whatever I said, whatever I did I didn’t mean it
I just want you back for good
Whenever I’m wrong just tell me the song and I’ll sing it
You’ll be right and understood

And we’ll be together, this time is forever
We’ll be fighting and forever we will be
So complete in our love
We will never be uncovered again

Whatever I said, whatever I did I didn’t mean it
I just want you back for good
Whenever I’m wrong just tell me the song and I’ll sing it
You’ll be right and understood

I guess now it’s time, that you came back for good

Estrés

Nervis

Dedicació

Hores

Biblioteca

Apunts

Llapis

Examen

Test

Subratllador

Histèria col·lectiva

Mussaranyes

Xocolata

Pel·lícules

Xerrades

Els exàmens són aquí.

J - What are you famous for?

NR- For dressing really good.

(J: Journalist)

(NR: Nicole Richie)

- Try dressing up fabulous and go to a place you know he’ll be going to…That’s it!

- That really works?!

- Almost every time! I mean…touch his arm when you guys are talking it’s always good and dancing and body contact and laugh at his jokes, I mean, even if they are not that funny… Walk in front of him, if he’s a bad guy…