Air Berlin

Visca la demagògia barata. Em fa ‘mal’ que, en aquest cas siguin ‘intel·lectuals’ que parlin sobre llengua. Són, aquests ‘intel·lectuals’, lingüistes? Si ho són, m’avergonyeix que existeixi gent que posi primer la política que la ciència. Sí, la lingüística és ciència. Hi ha una llicenciatura i màsters que ofereixen aquesta formació. És una disciplina com a tal, i bastant antiga, per cert. Si no ho són, ¿quin cas els hi hem de fer?

El fet és que aquest Manifiesto por la lengua común, presentat per aquests ‘intel·lectuals’ a l’Ateneu de Madrid, afirma que els territoris no tenen drets lingüístics i fan ulls clucs a allò que diu la Constitució, on només es reconeix una llengua oficial per a tot l’Estat. Aquí és on els ‘intel·lectuals’ fan demagògia barata, afirmant que el castellà ha de ser ‘la lengua común del Estado’. Perdonin, però la Constitució ja ho diu açò en la mesura en què només el castellà és oficial i deixa de banda les altres llengües d’aquest país. Aquí ja hi trobem la imposició de saber el castellà, la Constitució ens ho imposa. El ‘Manifiesto’, doncs, reitera aquesta idea, com si fos nova! A més, també diu que conèixer altres llengües ha de ser una ‘estimulació’ i no una ‘imposició’. Així doncs, s’imposa el castellà i s’estimulen el basc, el gallec, el català, l’occità, el bable…

Aquests ‘intel·lectuals’ haurien d’aspirar a estendre la cultura arreu i no pas posar traves a aquesta. La Constitució ja és la primera que marca diferències entre llengües, com si existissin. No hi ha llengües bones ni dolentes, ni fàcils ni difícils, ni de primera ni de segona. Som les persones qui relegam, mitjançant la política, llengües a un plànol o a un altre. I és que és una pena que els humans tendim a fer les coses malament i a girar l’esquena a allò que ens enriquiria encara més. Així, el que hauriem d’estar fent és enriquir-nos culturalment i aprofitar el multilingüisme existent al nostre país, donant peu a conèixer les variants de cada llengua i coneixent totes les llengües que formen part del territori que ocupam. Una utopia. Hauriem de deixar de banda, fins i tot, la dualitat onomàstica de les llengües que també fa d’argument demagògic en aquests temes tan controvertits com són els lingüístics!

De fet, hem d’estar contents d’ésser bilingües! Està estudiat, i demostrat, que aquelles persones que creixen amb més d’un codi lingüístic desenvolupen més parts de l’hemisferi esquerre del cervell i tenen més facilitats, entre altres coses, tenen més facilitat per aprendre llengües noves.

Defensarem, com hem defensat sempre, la nostra llengua, la nostra cultura per això mateix, perquè és nostra, perquè forma part de nosaltres ans no els hi agradi a alguns. Ho duim als gens, a la sang, a la pell. Respirem en català, vivim en català. Som bilingües i sabem acceptar les dues llengües i les dues cultures que ens envolten. Per això, nosaltres també podem, i hem, de demanar que ens tornin aquest respecte.

Los escritores somos seres heridos. Por eso creamos otra realidad.

Paul Auster (1947)

Avui hem acabat 4rt de carrera. Per fi. Un any ràpid i llarg, alhora. Dur, potser més que els altres. Ara emperò, només estic a només tres assignatures i el treball acadèmic de ser doble llicenciada. Im-pressionant. Sembla que fa quatre dies que vaig arribar a Barcelona, sense conèixer a ningú i una ciutat massa gran per qualcú tan petita com jo. Sembla que fa dos dies que vaig partir d’Erasmus a St Andrews. Sembla que en fa un i mig que vaig partir cap a Múnic a fer un estiu. Sembla, tot sembla. Però la realitat és que en fa quatre i tres de tot açò. La realitat és que el temps vola, passa com una estrella fugaç i quan te n’adones, ja ha marxat.

Diuen que el millor és la vida d’estudiant, diuen. Qui sap, qui sap. Somnis i idees dansen tot el dia pel meu cap. Ganes, força, FE. Sé, sé que arribaré lluny. Sé que faré allò que vull, allò que m’agrada. Volaré i tornaré. Qui sap, qui sap. Les paraules se les emporta el vent, diuen. Diuen. Qui sap. El somni tot just acaba de començar. De moment, un descans a Menorca. Arrels. Quin alè.

Joan Portell Rifà, un pedagog, va publicar aquest curiós esquema a la publicació Faristol. Ens mostra quines són les serralades on neix el riu Lector i quin són els camins que pot seguir fins arribar a la seva desembocadura al Mar dels Lectors.

Per veure la imatge (he tingut problemes tecnològics): La conca del riu Lector

La aventura del español en Estados Unidos

¿’Do you have’ libros, por favor?

El español, segunda lengua de Estados Unidos con 45 millones de hablantes, sufre para abrirse hueco en una industria editorial que se resiste a traducir obra extranjera

BARBARA CELIS - Nueva York - 14/06/2008

“Estados Unidos necesita más que nunca escuchar voces de más allá de sus fronteras. Los escritores son los intermediarios indispensables en este diálogo internacional y los guardianes del patrimonio único y artístico representado por cada idioma. No podemos pretender que esta conversación se produzca sólo en inglés”. Hace más de tres años que Salman Rushdie, entonces presidente del PEN American Center, se lamentaba de la escasez de traducciones literarias de un país, Estados Unidos, en el que sólo el 3% de los libros publicados -entre 200 y 300 al año- procede de otras nacionalidades.

Entre 2000 y 2006 sólo se tradujeron en EE UU 12 libros de autores españoles

El Pulitzer de Junot Díaz ha dado más protagonismo a los autores hispanos

‘Manolito Gafotas’, de Elvira Lindo, acaba de ser traducido al inglés

“Ésta era la espinita que tenía clavada”, dice la autora de la serie

Desde entonces apenas se han producido cambios en el mundo editorial norteamericano. Ni siquiera el español, segunda lengua más hablada con 45 millones de hispanos (el 15% de la población), ha conseguido hacerse un hueco en una industria que entre 2000 y 2006 sólo tradujo a 12 autores de ficción españoles (entre ellos, Javier Marías, Arturo Pérez-Reverte, Carlos Ruiz Zafón, Antonio Muñoz Molina y Almudena Grandes). En el mismo periodo se tradujeron obras de 12 autores cubanos, por seis de Chile, cinco de Argentina, uno de Ecuador, ocho de México, dos de Perú y cuatro de Uruguay, según datos del Center for Book Culture.

Curiosamente, de las únicas seis traducciones que entraron en la lista de The New York Times de las 50 mejores novelas de ficción de 2007, tres eran de autores hispanos. Además, una novela, La maravillosa vida breve de Oscar Wao, de Junot Díaz, escrita en inglés aunque con claras referencias lingüísticas a la cultura dominicana en la que se crió, se llevó recientemente el Premio Pulitzer de literatura, obligando al mundo de la cultura estadounidense a preguntarse si no sería ya hora de prestar más atención a los escritores estadounidenses de origen latino.

Pero pese a que la producción literaria mundial en español abarca una veintena de países, es muy difícil conseguir que los libros se traduzcan en Estados Unidos. Esther Allen, traductora, entre otros, de Antonio Muñoz Molina, dirigió un amplio estudio el pasado año titulado To be or non to be translated (Ser o no ser traducido), en el que señalaba que el inglés se ha convertido en la lengua franca de la globalización: “Estados Unidos ha preferido ser monolingüe y dejar que el mundo aprenda su lengua en vez de hacer el esfuerzo de traducir e impulsar el multilingüismo”.

Sin embargo, fenómenos recientes como el éxito comercial de Los detectives salvajes de Roberto Bolaño, publicado en Estados Unidos una década después de ser celebrado en el mundo hispano, “puede que abra el camino a un aumento de las traducciones del español”, según el estudio.

Respecto al Pulitzer concedido a Junot Díaz, Allen señala que “tanto él como Francisco Goldman han contribuido a que las editoriales estadounidenses presten más atención a los libros en esa lengua”. Caso aparte es el de la literatura infantil, cuyo número de traducciones es aún menor que el de la ficción para adultos. Pero el éxito reciente de las obras de la alemana Cornelia Funke le ha dado un pequeño empujón al género. Y quizás Elvira Lindo consiga repetir la hazaña con Manolito Gafotas, que acaba de publicarse por primera vez en inglés. La serie que hizo célebre a la escritora madrileña, protagonizada por ese niño de Carabanchel hijo de un camionero y con una personal manera de ironizar sobre la vida, ha sido traducida a más de 20 idiomas, incluido el chino y el coreano. “El inglés era la espinita que tenía clavada”, explica la autora.

La vía regular es que una editorial acepte el libro y después se traduzca. Pero, en este caso, la agente Laura Dail, quien también representa al escritor mexicano Guillermo Arriaga en Estados Unidos, optó por arriesgarse, traducir y después presentárselo a la editorial Marshall Cavendish. “Apenas hay editores que lean en español, es difícil lograr que se entusiasmen por un libro en ese idioma”, explica.

Sin embargo, la traducción del libro se topó con un problema que no ha tenido en otras lenguas: “En los países anglosajones los libros infantiles están sometidos a un tipo de corrección política que no existe en los países mediterráneos”. Y la autora subraya dos ejemplos: en Estados Unidos no se le puede dar “un cachete” a Manolito Gafotas (en inglés Manolito Cuatro Ojos) como los que le da su madre en el original. “Sería escandaloso”, señala la autora, que también reconoce que quizás si escribiera ahora el libro tampoco podría hacerlo en España. Y el personaje llamado Yihad “tampoco es políticamente correcto tras el 11-S”, añade. Así que se le cambió el nombre.

En lugar de dejar el libro en manos de un traductor profesional, la autora se lo encargó a Joanne Moriarty, traductora para latinos en un hospital de Nueva York y cuyos orígenes humildes la convertían en alguien lingüísticamente más cercano al protagonista. “Pensé que podría darle un giro interesante a todas esas expresiones como el mundo mundial de Manolito porque ella creció en una especie de Carabanchel de Boston”.

Moriarty opina que, “pese a las diferencias entre España y Estados Unidos, Manolito es un personaje bastante universal con el que es fácil identificarse”. La experiencia ha funcionado: el libro va a presentarse al premio nacional de traducción y ya hay un segundo volumen en camino.

Publicat a El País, dia 14/06/2008

All I Really Need To Know I Learned In Kindergarten

- Share Everything
- Play Fair
- Don’t Hit People
- Say You’re Sorry When You Hurt Someone
- Take a Break in the Afternoon For Cookies

Robert Fulghum

Necessit grans dosis de lectura per curar mesos de ritme massa frenètic i setmanes inassimilables. Necessit consumir línies curatives. Necessit dosis de soledat acompanyada de paràgrafs, de versos. Necessit començar tot allò que es troba pendent des de fa massa temps. Necessit que aquest estiu sigui fructífer llegibilísticament.

Kafka, Auster, Heaney, McCullers, Murakami, Giono, Pombo i Bolaño m’esperen, entre molts altres. Com deia Borges, “Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mí me enorgullecen las que he leído“.

Ho necessit. Que sigui dia 20, per favor.

Vas i véns com la tramuntana. Com ella, arribes sense perquè, et quedes sis dies i te’n vas, com si res. Quan hi ets, ets molesta, ho abarques tot, fas notar la teva presència de manera constant i inconscient. Al setè dia te’n vas sense dir, ni tan sols, adéu. Aquests sis dies ets un cop d’aire fresc d’agrair, d’aquells refrescants i necessaris, d’aquells que netegen. Però després parteixes, desapareixes, sense avisar, sense saber quan tornaràs, sense saber si tornaràs. Quan ja m’he oblidat de la teva existència, tornes sense més; és un dia qualsevol, inesperat. Potser que tornis i et quedis. Queda un dia més, i un altre, i un altre…

Baixa i surt del teu món i vine al meu. Refresca’m, aireja’m, ventila’m, salva’m de tot allò que m’envolta.

I és que no sé com dir-te que ets necessària, tramuntana, ara, avui, demà i ahir. Tramuntana, vine amb mi, acompanya’m, no em deixis.

Tramuntana…

Internet va marcar una nova era i està inserint canvis espectaculars a les nostres societats. Aquest és un interessant vídeo que fa un repàs de què és el Web 2.0 i postula una frase interessant al final. L’autor és un professor d’antropologia de la Universitat de Kansas.

We’ll need to rethink a few things… copyright, autorship, identity, ethics, aesthetics, rethorics, governance, privacy, commerce, love, family, OURSELVES.

I potser també l’ensenyament, no creieu?

Tots els drets reservats

(C) Maria Cardona

No es pot reproduir cap text d'aquest bloc sense el consentiment explícit de l'autora.

No se puede reproducir ningún texto de este blog sin el consentimiento explícito de la autora.

You can not copy any text of this blog unless you have the expressed consent of the author.

Calendari

Juliol 2008
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« Juny    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031